Periodòncia

Som experts en diferents intervencions

La periodòncia és l’especialitat de l’odontologia que es dedica a la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties que afecten els teixits de suport de les dents: geniva, os i lligament periodontal.

¿Què és la Periodòncia?

Molts pacients no se n’adonen que pateixen una malaltia periodontal fins que acudeixen al dentista. De fet, tres de cada quatre adults estan afectats per alguna d’aquestes patologies que passen desapercebudes perquè no produeixen dolor. És molt important detectar-les a temps amb l’ajuda d’un especialista que farà un examen clínic i radiològic, perquè són infeccions que poden acabar amb la vida d’una dent de manera silenciosa.

Al Centre Parc del Nord ens preocupem de la salut bucodental i donem prioritat a la prevenció de les malalties periodontals amb visites de control i de revisió per abordar el seu tractament el més aviat millor.

FAQS sobre periodòncia

Quins són els principals causants d’aquestes malalties?

Una alteració de l’equilibri dels bacteris que habiten a la boca i la formació de placa bacteriana poden generar l’aparició de les malalties conegudes com a periodontals perquè afecten el periodonci, el teixit de suport de la dent.
Els bacteris lesius es dipositen entre les dents i la geniva per una deficient higiene bucal o per la pròpia genètica de l’individu i formen la placa bacteriana que causa inflamació i sagnat i de no ser eliminada posa en risc les peces dentals.
Existeixen també diversos factors agreujants que poden afavorir l’aparició d’aquestes malalties de genives com ara el consum de tabac, la diabetis, l’estrès emocional o factors genètics.

Amb quins símptomes es manifesten?

Els primers signes o símptomes que apareixen poden ser vermellor, inflamació i sagnat de les genives, sobretot al raspallar-se. A mesura que la malaltia avança poden sorgir alguns altres senyals com ara retracció de les genives, dents amb aspecte més llarg, mobilitat i separació de les peces, mal sabor i mala olor de boca, augment de sensibilitat i dolor de genives.

Quines són aquestes malalties periodontals?

En funció de la gravetat del problema i de la progressió de la infecció bacteriana les malalties periodontals es divideixen en dos: gingivitis i periodontitis.

Gingivitis: És la forma més freqüent de malaltia periodontal i es manifesta com una reacció inflamatòria de la geniva provocada per la infecció per bacteris. La causa principal és la mala higiene bucal i l’acumulació de placa bacteriana entre les dents i les genives. A mesura que es va estenent, si no es tracta, pot destruir els teixits de suport de les dents (les genives, els lligaments periodontals i els alvèols (os) dentals. Si la gingivitis no rep tractament pot evolucionar i avançar fins a convertir-se en un problema major: la periodontitis.

Periodontitis: És una inflamació i infecció dels lligaments i ossos que fan de suport de les dents i pot aparèixer quan la infecció de les genives no ha estat tractada. És una forma més severa de la malaltia: acaba danyant els teixits, comporta la pèrdua de l’os alveolar i es pot fer crònica. Es caracteritza per presentar alteracions de color, textura i forma de la geniva, així com sagnat o retracció de la geniva amb una clara exposició de l’arrel dental. A més a més d’una deficient higiene pot estar associada a altres causes com, per exemple, factors hormonals o genètics.

Quin és el tractament per a la malaltia periodontal?

El tractament clínic consisteix a eliminar els bacteris i parar així la progressió de la malaltia. L’especialista haurà d’aplicar una tècnica professional de neteja més acurada que garanteixi una higiene profunda de la geniva. Pot realitzar-la per mitjà d’instrumental habitual o amb un aparell d’ultrasons per eliminar la tosca (càlcul) dipositada a la dent. També efectuarà curetatges o raspats en aquelles zones on hi ha més acumulació de càlcul, sota la geniva o per suprimir les bosses periodontals. Aquest tractament ha d’anar acompanyat d’una correcta i completa higiene bucal a casa per tal d’evitar l’acumulació de placa bacteriana. L’ús de substàncies antimicrobianes pot ajudar a fer més efectiu aquest propòsit.

Pel que fa a la periodontitis, el tractament passa també per una neteja profunda, tant en una clínica dental com a casa, per tal de frenar la presència de bacteris i la progressió de la malaltia. El tractament de neteja pot complementar-se amb una intervenció quirúrgica amb la finalitat de frenar el progrés de la malaltia i per corregir els defectes estètics que hagin pogut sorgir.

Quines mesures hem de seguir després d’un tractament periodontal?

Després d’una intervenció periodontal, els especialistes recomanen els següents consells pràctics:

  • Aplicar gel a la zona afectada per a reduir amb el fred la inflamació.
  • Procurar dormir amb el cap lleugerament aixecat.
  • Les primeres hores ingerir una dieta tova i a temperatura ambient.
  • En cas de sentir molèsties als llavis podem aplicar vaselina a la comissura per hidratar i regenerar la zona.
  • Millor no practicar activitat física intensa durant els primers dies.
  • No fumar en cap moment la primera setmana i aprofitar per abandonar aquest hàbit. El tabac agreuja la periodontitis, disminueix la capacitat defensiva davant els bacteris i a més redueix l’eficàcia del tractament.
  • Limitar la ingesta d’alcohol perquè és un irritant dels teixits de la geniva.

Hauré de seguir sessions de manteniment periodontal?

Per a un control òptim de la malaltia periodontal és necessari que el dentista faci un seguiment del pacient, amb un programa de manteniment i un règim de visites periòdiques, per tal de mantenir els resultats del tractament inicial.
El periodoncista establirà revisions de control cada 3 o 6 mesos, en funció de les necessitats de cada cas. A cada visita de manteniment l’higienista dental especialitzat treballarà amb tres objectius: verificar la situació clínica de cada dent; valorar la higiene bucodental i eliminar la tosca si s’ha tornat a formar.

Cinc factors per saber si tens la geniva sana

  1. Color: tendeix a ser rosa pàl·lid, tot i que segons la pigmentació racial de la persona pot variar de tonalitat. Les coloracions més vermelloses ens poden fer sospitar sobre un possible problema inflamatori.
  2. Gruix: habitualment la geniva és una pell fina i cobreix bé l’arrel de la dent.
  3. No sagna sota cap estímul normal (raspallar, menjar, examinar la geniva). En el cas dels fumadors, és possible que la geniva no sagni, ja que el tabac disminueix el reg sanguini i, per tant, la inflamació no és tan visible encara que hi sigui.
  4. Aspecte puntejat: la superfície de la geniva té un aspecte similar al d’una pela de taronja. La geniva ha de cobrir completament l’arrel de la dent. Quan es produeix la inflamació per infecció bacteriana el teixit té una textura menys ferma i més envermellida.
  5. Cobreix bé les arrels: el teixit tapa bé la base de la dent i no presenta cap inflamació.