Patologia ATM y bruxisme

Som experts en diferents intervencions

Si pateix dolors prop de la zona d’oïda, molèsties si es pressiona la musculatura de la mandíbula, en el coll o el clatell, i, fins i tot, nota sorolls en obrir o tancar la boca, pot ser que estigui afectat per un trastorn de l’articulació temporomandibular (ATM).

¿Què és la patologia ATM?

L’ATM actua com una frontissa lliscant que connecta la part superior de la mandíbula amb l’os temporal del crani. És l’articulació que permet realitzar els moviments de la mandíbula i, per tant, quan funciona adequadament podem parlar, mastegar, deglutir, riure o badallar amb normalitat. Les seves característiques són úniques al cos humà perquè les dues connexions del costat dret i esquerre han de treballar de manera coordinada i simultània. És l’articulació que més utilitzem i mobilitzem a la nostra vida diària.

De vegades, aquesta articulació bucal anatòmicament tan complexa pot presentar molèsties per alguna alteració en els moviments que realitza. Dolor al mastegar, mal de cap, sorolls a l’articulació, limitació en obrir la boca o, fins i tot, bloqueig de la mandíbula, són trastorns dolorosos que requereixen la intervenció del nostre dentista per aconseguir corregir aquesta disfunció.

Per identificar el problema i oferir un diagnòstic i tractament es realitzaran diverses proves específiques com ara l’anàlisi oclusal, una ressonància magnètica o proves neurofisiològiques.

El bruxisme, principal causa de trastorns de l’ATM

Actualment, molts casos de trastorns dolorosos de l’ATM estan associats a l’estrès i l’ansietat i a mals hàbits com el bruxisme (serrar les dents) que poden afectar l’estructura de l’articulació bucal. Alguns pacients pressionen la mandíbula durant la nit, quan entren en el somni profund, però també de manera inconscient en situacions d’estrès durant el dia.

FAQS sobre ATM i bruxisme

Quin tipus de trastorns afecten l’articulació temporomandibular?

Els odontòlegs els divideixen en tres grups, en funció dels símptomes:

  1. El dolor miofascial que apareix en persones sense una patologia a l’articulació. Es manifesta a causa de tensió o espasmes en els músculs mastegadors que controlen els moviments de la mandíbula. Aquest dolor també altera o dificulta la mobilitat mandibular.
  2. Una asimetria interna. És de les afeccions més habituals de l’ATM. Les causes poden ser un disc desplaçat, la mandíbula dislocada o lesions del còndil. Els símptomes més freqüents són dolor articular localitzat i espetecs en moure l’articulació.
  3. Alteracions degeneratives i inflamatòries de l’ATM.

Per què apareix el bruxisme?

Hi ha quatre causes possibles: un trastorn d’ansietat o d’estrès, una alteració de l’oclusió dental (una mossegada que no encaixa correctament), un trastorn del son que genera tensió a la mandíbula i el consum de tabac, cafeïna o alcohol.

És important el tractament del bruxisme?

Si. Aquesta tendència involuntària a carrisquejar les dents inferiors i superiors si no és tractada per un dentista pot provocar canvis en les articulacions temporomandibulars, mals de cap i de cervicals i afectacions estètiques al somriure.

Quins efectes provoca el bruxisme en la salut bucodental?

Els efectes d’estrènyer o serrar les dents, tancant al màxim la dentadura o en moviment d’extrema lateralitat poden ser:

  • Desgastos dentals. Amb esquerdes, fissures, retraccions gingivals i fins i tot fractures a les peces desgastades per la pressió.
  • Hipersensibilitat en la musculatura. El bruxisme pot causar dolor a la musculatura perioral, a nivell de les galtes i fins a la zona de l’oïda, a la musculatura cervical i la del coll i clatell.
  • Alteracions del disc articular. De vegades en estrènyer en excés les dents i la musculatura forcem massa el disc articular i en obrir la boca es produeixi un soroll o espetec semblant a un clic. En fases inicials el cartílag en tancar la boca torna a fer un soroll però es recupera. En canvi, en estadis més severs pot ser que el disc quedi danyat i es produeixi una luxació de l’articulació temporomandibular i necessiti una recol·locació manual. També poden sorgir subluxacions a causa del desgast dels moviments d’obrir i tancar la boca.

Altres causes de dolor a l’ATM poden ser una lesió a la mandíbula o a l’articulació, un cert desgast en el disc o el cartílag, una afectació per artritis reumatoide o gota i altres malalties que provoquin una inflamació a la mandíbula.

Quins símptomes indiquen que pateixo una afecció a l’ATM?

Les persones amb problemes de disfunció temporomandibular, amb afectació a l’articulació i la musculatura que l’envolta, solen acusar els següents símptomes:

  • Dolor a la cara, mandíbula o coll; al voltant de l’oïda o en els laterals del cap.
  • Dolor en una galta, que s’activa en estrènyer les dents.
  • Dolor o rigidesa en els músculs i/o articulació de la mandíbula.
  • Moviment limitat o bloqueig de la mandíbula.
  • Dificultat o molèsties per mastegar i obrir la boca.
  • Espasmes musculars al voltant de la mandíbula.

Com saber si és necessari un tractament de l’ATM?

A les consultes del Centre Parc del Nord ens arriben casos de diversa valoració, relacionats amb problemes d’aquesta articulació. En cas de no haver-hi dolor o limitació de moviment és molt probable que el pacient no requereixi un tractament específic. El dolor pot anar desapareixent simplement aplicant gel o ingerint durant uns dies una dieta tova.

Si l’articulació provoca molèsties l’odontòleg pot administrar al pacient analgèsics. En tots els casos és molt recomanable l’ús de protectors bucals per contrarestar l’efecte del bruxisme. Sovint el tractament es complementa amb fisioteràpia, termoteràpia i, fins i tot, acupuntura.

Què fa la fisioteràpia en cas de trastorn de l’ATM?

Existeixen algunes tècniques de fisioteràpia i osteopatia que són adequades i necessàries per rehabilitar l’articulació i reduir el dolor. Combinades amb un tractament odontològic poden ser beneficioses i millorar la qualitat de vida del pacient afectat. El fisioterapeuta treballarà a les sessions per reeducar els hàbits perjudicials com el bruxisme o les postures incorrectes i afavorir d’aquesta manera a tot el sistema articular del crani. Per aconseguir-ho utilitzarà tècniques com el massatge i l’estirament de la musculatura cervical i facial; la mobilització de la mandíbula amb exercicis també a la llengua, la correcció de la postura, el treball de la respiració i exercicis facials de relaxació.

Dormir amb una fèrula de descàrrega serveix d’ajuda contra el bruxisme i per protegir l’ATM?

En efecte, els dispositius bucals com les fèrules d’estabilització personalitzades són una bona teràpia contra el bruxisme. Aquests protectors o plaques oclusals són molt útils per reduir o prevenir el desgast dental, per relaxar l’articulació i per tant, combatre les molèsties musculars que provoca la constant pressió mandibular.

Es tracta d’unes fundes personalitzades de resina transparent per a tota l’arcada dental que es col·loquen a la nit per tal que el pacient no pugui pressionar la dentadura. El dispositiu evita el contacte entre les dents, relaxa la musculatura i fa que la mandíbula estigui en repòs.

L’odontòleg és qui, durant les visites periòdiques, diagnostica el bruxisme per l’evident desgast de les dents. A la consulta pren mides de la dentadura i fa un motlle per fabricar el protector nocturn.

Quines tècniques quirúrgiques hi ha per tractar l’articulació temporomandibular?

Al Centre Parc del Nord sempre procurem optar per una cirurgia maxil·lofacial mínimament invasiva. No obstant això, en funció de la gravetat del cas optem per les següents tècniques:

  • Artrocentesi. La tècnica consisteix a infiltrar dues agulles a l’articulació per netejar-la internament i a continuació injectar una solució per a ajudar a lubrificar-la.
  • Artroscòpia. El cirurgià maxil·lofacial examina amb una càmera intra-articular o artroscopi l’articulació, retira el teixit inflamatori i manipula i rehabilita les estructures.
  • Reemplaçament d’articulacions. Quan el problema en l’articulació és de pronòstic més greu i la zona no millora amb les mesures conservadores el tractament opcional serà substituir l’articulació per una pròtesi artificial.