Niños con dientes hipomineralizados, un problema a tener en cuenta

Nens amb dents hipomineralitzades, un problema a tenir en compte

L’esmalt dental dels infants pot tornar-se fràgil, porós, amb taques i fins i tot trencar-se. Aquesta anomalia es coneix com a hipomineralització dental i es detecta als 6 anys d’edat quan surten els primers queixals. Un de cada cinc nens té aquesta alteració que debilita la capa d’esmalt, afecta els molars definitius i també els incisius, i és conseqüència dels baixos nivells de fosfat i calci a la dent. És un problema que va en augment, segons ha alertat el Col·legi d’Odontòlegs de Catalunya.
Les dents hipomineralitzades, en casos lleus, poden presentar taques de color blanc, groc o marró. En determinats pacients la capa d’esmalt és tan fina que arriba a esquerdar-se. Això fa que la dentina quedi al descobert, desprotegida, i s’incrementi la sensibilitat dental. També hi ha més risc de càries, que progressa més ràpidament per la porositat de l’esmalt. Les dents i els queixals afectats, en casos més greus, poden arribar a fracturar-se només mastegant.
Per què apareix aquest trastorn?
La causa d’aquesta patologia no és del tot clara. L’esmalt dels molars perd qualitat durant el procés de maduració dels queixals pel fet que les cèl·lules no reben ni absorbeixen bé les sals minerals necessàries. Aquest trastorn es relaciona amb complicacions durant la gestació o el part, baix pes del nadó (prematur), febres altes o problemes respiratoris abans dels 3 anys d’edat.
També poden influir altres factors com la lactància exclusiva perllongada, dèficits alimentaris com la manca de vitamina D, contaminants ambientals o potser l’administració d’antibiòtics.
Què cal fer?
La hipomineralització es pot confondre amb altres afeccions bucodentals com la càries, la fluorosi (excés de fluor) o un trastorn genèric de l’esmalt (l’amilogènesi imperfecta). Per això, al Centre Parc del Nord destaquem la importància que els nens siguin visitats per un dentista quan comencin a tenir dents definitives i, després, amb tots els molars erupcionats.
Sovint, aquests infants acudeixen a la clínica amb molta sensibilitat dental a les begudes i els aliments freds o calents i, fins i tot, a raspallar-se les dents. L’odontopediatra examinarà si hi ha taques o esquerdes a l’esmalt o qualsevol altra lesió i, d’aquesta manera, evitar l’aparició de símptomes o la fractura dels molars.
Quins tractaments hi ha?
Encertar en el diagnòstic és fonamental per aplicar el tractament adequat. La tècnica a realitzar és una mica complicada per la reacció de por que tenen els nens a rebre-la per culpa del dolor que causa la seva forta sensibilitat dental. Aquest símptoma dificulta a més l’efectivitat de l’anestèsia. L’odontopediatra optarà, en funció del grau d’erosió de la dent, pels següents procediments:

  • Aplicar fluor i pastes dentifrícies específiques per reduir la sensibilitat dental.
  • Empastar les dents afectades amb materials adequats (amalgama, resina composta…).
  • Col·locarà segellats de fissures en peces esquerdades o corones metàl·liques en casos més afectats.
  • Extraurà la dent si el problema no té solució.