Muéstrame los dientes y te diré si eres intolerante al gluten

Mostra’m les dents i et diré si ets intolerant al gluten

La celiaquia és una malaltia del sistema digestiu que es manifesta amb dolor abdominal, inflamació, diarrea, restrenyiment, pèrdua de pes i, en els infants, amb un retard en el creixement. Aquesta intolerància al gluten, una proteïna present en molts cereals, també té efectes en la salut bucodental.

Al voltant d’un 75% de les persones afectades de celiaquia no estan diagnosticades, però una visita al dentista també les pot ajudar a descobrir si pateixen aquest trastorn. Algunes alteracions en les dents o en les genives poden contribuir a una detecció precoç de la celiaquia. Des del Centre Dental Parc del Nord us indiquen quins símptomes poden servir d’alerta.

Quins senyals de la malaltia trobem a la salut bucodental?

  • Decoloració de l’esmalt dental. Les dents tenen una aparença translúcida, perden la brillantor i/o presenten taques grogues o marrons. A més, el seu aspecte tampoc és homogeni. És més habitual que aquests defectes en l’esmalt apareguin en les dents de llet, per això és important una visita a l’odontopediatra.
  • Nafres bucals freqüents. Les persones amb intolerància al gluten pateixen sovint nafres a la boca. Apareixen i desapareixen de manera recurrent i són molt molestes. Això és degut, amb probabilitat, a tenir dèficits d’absorció de ferro, zinc, àcid fòlic i vitamina B12. Amb una dieta sense gluten es redueix aquesta afectació d’úlceres.
  • Boca seca. La malaltia celíaca fa que l’organisme generi menys saliva i això provoca més sequedat bucal i més possibilitats de patir mal alè o halitosi.
  • Augment de la càries. Un dels trets característics de la intolerància al gluten és la manca de mineralització i la poca producció salival, de manera que les dents queden desprotegides. En els pacients celíacs detectem, per tant, més alta incidència de càries i malaltia de genives.
  • Les dents surten més tard. La celiaquia pot provocar un retard en l’erupció de les dents definitives o fer que surtin de manera asimètrica. Els nens celíacs amb aquestes i altres alteracions en el desenvolupament de la dentició han de ser examinats pel dentista més sovint (de 2 a 3 cops a l’any).

Què fer un cop diagnosticada la malaltia?

  • Seguir una dieta adequada. Per evitar els problemes de salut dental les persones celíaques no només han d’evitar el gluten sinó també reduir al màxim els aliments amb sucre i àcids perquè faciliten l’erosió de l’esmalt i la càries.
  • Mantenir una bona higiene dental. Efectuar de dos a tres raspallats al dia, després dels àpats principals i durant un mínim de dos minuts. També netejar les dents amb fil o raspalls interproximals almenys una vegada al dia, a la nit.
  • Acudir al dentista. És important fer visites de control al dentista de manera periòdica per poder solucionar a temps qualsevol alteració dental perquè els pacients celíacs acostumen a tenir més afeccions bucodentals.

Recorda: Els dentistes poden jugar un paper clau a l’hora de diagnosticar la celiaquia.