21 juny La radiologia dental: quines opcions hi ha i per a què serveixen?
El dentista, de la mateixa forma que qualsevol metge, utilitza les radiografies per detectar possibles
problemes de salut dental que no pot veure a simple vista. Així, a més de fer una exploració clínica
acurada de la boca amb instrumental, mirall i sonda necessitarà saber més detalls interns que només tindrà
al seu abast amb les proves de diagnòstic per la imatge.
Conèixer quina és la profunditat d’una càries, comprovar quina és la posició d’un queixal del seny o
revisar si està ben col·locat un implant són alguns exemples d’allò que aconsegueixen les tècniques de
radiologia a les clíniques dentals.
Les radiografies són una eina essencial per al diagnòstic i tractament de malalties en el sector de
l’odontologia. Aquesta tecnologia ha evolucionat molt des que l’any 1896 va aparèixer la primera
radiografia dental, captada pel dentista alemany Otto Walkhoff, fins a les imatges digitals actuals.
L’exposició als raigs X està molt controlada i és segura, tot i que no és una tècnica recomanada per a les
dones embarassades.
Quins tipus de radiografies són els més utilitzats?
L’odontòleg disposa d’eines d’exploració per observar des del detall d’una dent fins a la panoràmica dels
dos arcs dentals complets. Existeixen diverses modalitats de radiològica dental. Es divideixen en
intraorals o extraorals en funció de la patologia o alteració que es vol explorar. Però hi ha quatre tipus de
radiografies dentals en concret que se solen utilitzar més a les clíniques:
1. Radiografies periapicals. Són la principal eina de tipus intraoral per identificar casos de càries
interproximals (entre les dents) o problemes en les arrels. Es realitza col·locant una petita placa dins la
boca. La quantitat de radiació que s’aplica és mínima.
2. Cefalometria o teleradiografia. És la prova tradicional per a efectuar tractaments d’ortodòncia. Es fa
servir per fer els estudis previs i permet captar una imatge lateral del crani per obtenir informació de les
estructures òssies. Els ortodoncistes veuen necessari l’ús d’aquesta tècnica per detectar problemes de
maloclusió derivats d’una inadequada formació de la mandíbula.
3. Ortopantomografia. També coneguda com a radiografia dental panoràmica és el mètode d’exploració
que més fan servir els odontòlegs per saber l’estat general de la boca. De fet, és una prova extraoral que
sovint es duu a terme en una primera visita a la clínica. El dentista pot identificar patologies i anomalies
en arrels de dents que encara no han erupcionat. En canvi, per ser una imatge en dues dimensions no és
suficient per mostrar aspectes com el gruix de l’os maxil·lar. Llavors s’ha d’optar per un TAC dental.
4. TAC dental. És la prova de diagnòstic odontològic més completa que existeix. Capta en imatges
tridimensionals tota la boca del pacient. Amb aquesta revolucionària tecnologia el dentista pot navegar
des de l’ordinador a través de tots els teixits, ossos i dents amb detalls extraordinàriament concrets. Pot
observar punts determinats de l’anatomia de la boca per diagnosticar patologies com ara tumors.
