08 març Puc utilitzar una pasta de dents caducada?
El dentifrici que tots usem cada dia també té data de caducitat. Podem fer-lo servir durant els seus dos
anys de vida útil, a comptar a partir de la seva data de fabricació, que trobarem a l’extrem del tub. Però
fer-ne ús un cop ha caducat no és recomanable perquè els seus ingredients actius perdran propietats en la
higiene dental. És millor prescindir-ne i renovar-lo.
Tots els dentífrics combinen ingredients bàsics per a la protecció contra la càries, per mantenir sanes les
genives i per controlar millor la neteja bucodental. Consten de compostos humectants (per mantenir el
producte humit); agents abrasius (per treure millor la placa i les taques); edulcorants (per donar-li sabor)
i normalment fluor (per combatre la càries).
La caducitat afecta sobretot al fluor, un dels components que més ràpid es deterioren i perden
efectivitat. La resta d’ingredients també poden variar de consistència i sabor amb el temps.
Quins tipus de dentífrics dentals hi ha?
Contràriament al que es pensa, no totes les pastes de dents són iguals. De fet, avui dia es pot triar entre
moltes opcions i marques. Estan pensades per a diferents perfils d’usuaris i necessitats bucodentals. A
l’hora d’escollir s’ha de tenir en compte l’edat, els hàbits alimentaris i si es té sensibilitat dental. Les
principals alternatives són:
1. Per prevenir la càries. Aquest tipus de dentifricis contenen ingredients que actuen per evitar la
formació de la placa i la tosca o eliminar-la. La majoria contenen fluor i són pràctiques per a mantenir la
higiene dental entre els mesos de descans de les neteges professionals a la clínica.
2. Per evitar la gingivitis. Estan indicades per a tenir cura de la salut de les genives. Disposen d’uns
antisèptics que redueixen i eliminen la formació de la placa i, per tant, prevenen l’aparició de la gingivitis
i d’altres malalties periodontals.
3. Per a les dents sensibles. Són dentífrics específics per a aquelles persones que tenen una dentadura
sensible al fred o a la calor. Estan elaborats amb nitrat de potassi o clorur d’estronci, dos compostos
químics que bloquegen les terminacions nervioses de les dents. Així controlen que la sensibilitat arribi al
nervi dental.
4. Blanquejants. Aquesta pasta està formulada amb agents blanquejants per eliminar taques de l’esmalt.
Els resultats no són tan eficaços com el blanquejament professional. En realitat, contenen partícules
abrasives i productes químics que tenen un efecte cosmètic sobre l’esmalt dental. No figuren entre les més
recomanades pels dentistes tot i que és d’us comú entre els fumadors.
5. Fluorada. Tot i que la majoria de dentifricis contenen fluorur, aquests en concret tenen dosis més
concentrades per prevenir la càries i enfortir l’esmalt de les dents. De fet, el més recomanable és fer el
raspallat diari amb pasta amb fluor.
6. Natural a base d’herbes. Aquesta opció és la preferència de persones amb sensibilitat als components
químics de les pastes convencionals. O per aquelles que senzillament cerquen una neteja dental amb
ingredients naturals. N’hi ha amb àloe vera, fonoll, menta, arbre de te, fluor orgànic, eucaliptus, farigola,
sàlvia, alfàbrega…
Quina pasta de dents han d’utilitzar els nens? És igual o diferent de la dels adults?
T’ho explicarem en una altra peça informativa d’aquest portal del Centre Parc del Nord.
