21 febr. Les dents de llet: 10 apunts que et sorprendran
Per a uns pares primerencs no hi ha res més emocionant que descobrir com neix la primera dent de llet del seu fill. I per a un nen petit encara és més apassionant rebre la visita de l’angelet o del «ratolí Pérez» perquè li ha caigut una dent i, a canvi, obtindrà un regal. A banda de tot això, què pot tenir d’especial una dent temporal? Per què és important tenir cura d’aquestes peces, tot i que sabem que són provisionals? En aquest post t’expliquem algunes curiositats de les dents de llet, anomenades així pel seu blanc intens, un color més clar que les definitives.
1. Símbol de la bona sort. «Qui posseeixi una dent de llet d’un nen tindrà poder i victòria en una batalla». Això és el que pensaven els vikings. Basant-se en aquesta antiga superstició era costum habitual comprar amb monedes les dents caigudes per incrustar-les en peces d’artesania i dur-les com a amulets a penjolls i collarets.
2. En l’Edat Mitjana. Era tradició que els nens llencessin les seves dents de llet al foc com a gest per protegir-se i no haver de tornar a recuperar-les després de la mort. També la història popular recull la llegenda d’haver-les d’enterrar per tal que les bruixes no les trobessin.
3. A Galícia. Les àvies explicaven als seus nets que pel forat que deixa la dent quan cau s’escapen les mentides. Així aconseguien que els nens no en diguessin tantes.
4. El ratolí Pérez. Quan els menuts perden una dent de llet l’amaguen sota el coixí per tal que durant la nit se l’emporta un ésser màgic. A canvi els deixarà un obsequi (una moneda, llaminadures, etc.) La llegenda del ratolí Pérez es basa en un conte escrit el 1894 per un sacerdot jesuïta, conseller de la casa reial espanyola per al nen Rei Alfons XIII de 8 anys. Va crear aquesta petita història per tal que l’infant no tingués por a la pèrdua d’una dent.
5. L’angelet. A Catalunya els angelets són els encarregats d’endur-se la dent i deixar una recompensa.
6. Les dents de llet contenen cèl·lules mare. Resulta que són una valuosa font de cèl·lules mare, que es podrien utilitzar per a la regeneració de teixits de la boca o la reparació dental. Es troben a la polpa dental. A Noruega existeixen bancs de dents de llet donats per ajudar a la investigació científica.
7. Néixer amb dents. Curiosament, alguns nadons ja tenen alguna dent quan neixen. Això és degut al fet que les peces dentals ja comencen a formar-se a l’interior de les genives a partir dels 6 mesos d’embaràs.
8. Els petits tenen 20 dents de llet (10 a dalt i 10 a baix), que se sustenten amb una arrel poc desenvolupada. A partir dels 4-5 anys, es comencen a moure perquè la dent definitiva empeny per sortir. És important cuidar-les i mantenir-les sanes perquè actuen en la correcta formació de la dentadura i reserven espai per a les futures peces permanents.
9. Quan cauen? De la mateixa forma que l’erupció dental, el moment en què les peces de llet són reemplaçades per les definitives depèn de cada nen.
10. I si no apareixen? Cada infant és diferent i el procés de formació de la boca pot variar. No obstant això, si s’observa que als 15 mesos de vida les dents encara triguen a sortir és crucial consultar un odontopediatra. Una manca de vitamina D o malalties com l’hipotiroïdisme poden ser les causes d’aquest retard en l’erupció dental.
