On es va crear el primer raspall de dents?

L’odontologia no és una ciència moderna. Hi ha dades que proven com la recerca de remeis i tècniques per alleujar el mal de queixal ha estat un repte des dels inicis de la humanitat. Sabem, per restes arqueològiques, que l’home de Cromanyó ja patia càries. La salut de les dents va ser motiu d’investigació en civilitzacions tan antigues com els egipcis, els grecs o els romans. Aquí us presentem algunes curiositats.

1. Els orígens de l’odontologia es remunten a l’antic Egipte. El primer odontòleg de la història va ser Hesy-Ra, «Cap de metges i dentista» (com està inscrit a la seva tomba) que tenia cura de les molèsties dentals dels faraons. En aquella època ja es feien extraccions i es drenaven els abscessos bucals.

2. La higiene de la boca també els preocupava. Les primeres referències a la pasta dental es troben en un manuscrit egipci que data del segle IV a. C. Citen preparats a base d’ingredients naturals com pedra tosca en pols, pela d’ou, mirra, ungles de bou, sal, pebre, flors i aigua. A Grècia i Roma utilitzaven també l’orina perquè deien que tenia efectes blanquejadors. Els xinesos van incorporar posteriorment ginseng i menta.

3. El primer raspall de dents va ser descobert a la Xina i patentat per l’emperador xinès Hongzhi l’any 1498. Era un objecte que estava fet amb mànec de bambú i pèls de senglar. No obstant, existeixen referències escrites del 1223 que ja els monjos japonesos usaven raspalls dentals fabricats amb pèl de cua de cavall i os de bou.

4. Etruscos i fenicis, per la seva banda, van assajar amb les primeres pròtesis dentals amb materials com marfil o petxines marines que fixaven amb fils d’or a la dentadura.

5. A l’antiga Grècia van estudiar les causes de les malalties de la boca. Els grecs consideraven les dents com a signe de bona salut. Per això, al mercat d’esclaus sempre miraven si el candidat tenia una bona dentadura. Hipòcrates i Aristòtil van establir tècniques d’esterilització amb filferros calents per tractar malalties de les dents i teixits orals. També feien substitucions de dents perdudes i extraccions.

6. Els romans es preocupaven molt per la higiene oral i fabricaven pastes de dents naturals així com netejadors interdentals amb branquetes de plantes o plomes d’aus. Les primeres pròtesis es feien amb dents d’animals.

7. La cultura Maia, al voltant de 2.500 a.C., va fer la seva aportació a l’estètica dental: reconstruir peces dentals amb incrustacions d’or i pedres precioses.

8. En l’Edat Mitjana els barbers eren els que practicaven els tractaments bàsics d’odontologia. Igual afaitaven una barba que treien un queixal.

9. L’odontologia moderna no va néixer fins al segle XVII amb el francès Pierre Fauchard. A partir d’aquí es va professionalitzar l’ofici i es van crear les primeres facultats d’odontologia. Entre els tractaments, es col·locaven incrustacions de porcellana i s’utilitzava aigua amb fluor per prevenir la càries.

10. Els grans avenços van arribar a l’última meitat del segle XX. El doctor suec Per-Ingvar Brånemark, cirurgià ortopèdic, va ser el pare de la implantologia moderna. Va descobrir l’osteointegració de l’os amb el titani i el 1965 es va realitzar el primer implant dental en una persona. A partir dels anys 80 la pràctica dels implants es va estendre a tot el món.

 

Clínica dental Terrassa – Dentista Terrassa