Hiperestèsia dentinal

La hiperestèsia dental també coneguda com hipersensibilitat és una resposta extrema davant estímuls tèrmics que es presenta en forma de dolor curt però molt agut. L’origen d’aquest dolor es troba a la dentina, que per algun motiu ha quedat exposada. La hiperestèsia dentinal és un problema bastant comú que arriba a afectar una de cada set persones.

Entre els motius més habituals d’exposició de la dentina es troben la retracció de les genives amb pèrdua de teixit dentari, produïda al seu torn, per un procés d’abrasió o erosió, o la combinació de tots dos.

És important assenyalar que la sensibilitat dental pot arribar a desaparèixer de forma espontània a causa de l’obliteració escleròtica dels túbuls. A l’disminuir aquests la seva mida també es veu disminuït el moviment del seu fluid.

No obstant això, en altres casos aquesta desaparició espontània de la sensibilitat no arriba a donar-se i per això és important acudir a l’dentista.

Si la hiperestèsia dental és fisiològica seran necessaris tractaments invasius. Només s’apliquen en els casos més greus, ja que en la majoria dels casos n’hi ha prou amb l’aplicació de tractaments tòpics com dentifricis o col·lutoris.

Productes idonis per alleujar la hiperestèsia dentinal:

Per reduir la hiperestèsia dentinal, es recorre a l’aplicació de diferents compostos actius com el nitrat de potassi, el clorur d’estronci, l’oxalat fèrric i els fluorurs. Aquests elements es troben en una àmplia varietat de productes com dentifricis, col·lutoris o gels.

A més les persones amb hipersensibilitat dental han d’evitar raspallar-se les dents de forma agressiva, així com emprar raspalls de truges dures i no arrodonides. També és aconsellable evitar el consum de begudes àcides i l’ús de productes blanquejadors que obrin els conductes dentaris.

Aquests són els productes més eficaços a l’hora de tractar la hiperestèsia dentinal:

Nitrat de potassi: La seva eficàcia està més que provada i gràcies a ell les fibres nervioses es tornen menys sensibles. Si a més es combina amb fluorur afegirem a el tractament un interessant efecte anticàries.

Clorur d’estronci: Principi actiu àmpliament emprat per alleujar la hiperestèsia dentinal. Aquest element reacciona amb el fòsfor de el líquid de canal dentari fins a crear vidres de fosfat d’estronci que clouen els túbuls i redueixen el moviment de fluid dins dels mateixos, que és principal causant d’activar les fibres de les terminacions sensorials.

Oxalat fèrric: Aquest element es comporta de forma semblant a el clorur d’estronci, ja que també penetra en els túbuls. Sol trobar-se en pastes dentals desensibilitzants. És important tenir en compte que perquè disminueixi la sensibilitat dental s’han d’utilitzar els dentifricis amb els principis actius esmentats entre 6 i 12 setmanes.

Fluorurs: Tenen un mecanisme similar als compostos actius anteriorment esmentats.

Davant el menor símptoma de hiperestèsia dental la millor opció és acudir sempre a l’dentista ja que el recomanarà el producte més adequat per a cada pacient.